Nintendo 64

Nintendo 64
Marca	Nintendo (en)
Desenvolupador	Nintendo Integrated Research & Development (en) i Silicon Graphics
Fabricant	Nintendo
Eslògan	Change the System
Criptònim	Project Reality
Llançament	23 juny 1996
Final de vida	7 agost 2007
Unitats venudes	32.930.000 (31 març 2022) 30.370.000 (30 setembre 2000) 32.420.000 (31 març 2001) 32.710.000 (30 setembre 2001) 32.920.000 (31 març 2002)
Estat	Discontinuat
Característiques
CPU	NEC VR4300 (en) a 93,7 MHz
GPU	RCP (en) a 62,5 MHz
Memòria	4 MB 8 MB
Lloc web	nintendo.com…
← Super Nintendo Entertainment System Nintendo GameCube →

La Nintendo 64 (ニンテンドウ64, , Nintendō Roku Jū Yon^?, NINTENDO64), també coneguda com a N64, és una videoconsola de videojocs de la companyia Nintendo, llançada l'any 1996 al Japó i Estats Units, i el primer terç de l'any 1997 a Europa. Va ser la tercera consola de sobretaula llançada per la companyia, pensada originalment per a competir amb la Playstation de Sony i la Sega Saturn de Sega tot i que, per la prematura desaparició del mercat de 64 bits (del qual se'n deriva el nom de la màquina) i fou la primera consola a utilitzar tecnologia analògica per a detectar els moviments que feia el jugador ("stick" analògic), tenir quatre ports de sèrie per a controladors, i la primera a oferir l'ús de la tecnologia de vibració, amb l'ajut d'un petit accessori ("Rumble Pack") aparegut l'any 1997 en el mercat i que es connectava directament al controlador en la seva part posterior.

Al contrari que les seves competidores més directes (ja anomenades anteriorment) i altres consoles menys importants de l'època, que utilitzaven discos compactes per emmagatzemar els seus videojocs, la Nintendo 64 continuava utilitzant els coneguts "cartutxos", una tecnologia que oferia avantatges però a l'hora, bastants inconvenients. Com a exemple, un Disc Compacte estàndard té una capacitat de 700 o \d50 MBytes, mentre que el màxim d'un cartutx de la N64 estava fixat en uns 512 Mbits (uns 64 MBytes), sense tenir en compte que el més normal era la utilització de cartutxos de 64, 128 o 256 Mbits (8, 16 i 32 MegaBytes, respectivament). A més, el cost de fabricació d'un cartutx superava el d'un disc compacte, tot i tenir molta menys capacitat. Els avantatges principals d'aquest suport radiquen en què no necessita temps de càrrega i té la possibilitat de poder guardar la partida en el mateix cartutx, estalviant al consumidor l'obligació de comprar targetes de memòria (tot i que també hi ha molts videojocs de la N64 que no permeten guardar partida si no és amb una targeta de memòria)

Un dels aspectes destacats de l'arribada al mercat de la Nintendo 64 va ser el gran salt qualitatiu que oferí en els seus primers mesos de vida comercial, amb títols com Super Mario 64, The Legend of Zelda: Ocarina of Time, Wave Race 64, GoldenEye 007, PilotWings 64, Turok, Mario Kart 64, o ISS64, entre d'altres, sorprenent els aficionats de l'entreteniment electrònic per la seva qualitat (sobretot gráfica) i diversió.^[1]